Anem a viure junts!

Mixed-Race Couple Holding HandsLes coses ja no són com als anys vuitanta i principis dels noranta on la majoria de parelles que anaven a viure juntes era perquè s’havien casat per seguidament tenir fills. Hem de tenir en compte que en aquella època es considerava “viure en pecat” si no es feia així. No ha passat massa temps i afortunadament les coses han canviat força i ara els joves podem viure una vida compartida en parella sense massa judicis morals encara que no ens casem ni tinguem fills. Simplement perquè volem gaudir de la vida en parella i experimentar coses noves.

El repte:
Però el que segurament no ha canviat tant és el repte que suposa remar el mateix vaixell de manera més o menys sincronitzada tenint en compte que s’ajunten dos móns, dos maneres de pensar i d’actuar diferents. Molts podeu pensar que si la parella ja porta uns anys sortint això d’anar sincronitzats a l’hora de remar pot ser una tasca relativament senzilla perquè ja es coneixen. Tot i així quantes vegades heu sentit que… “portaven 5 anys sortint i al cap de poc d’anar a viure junts s’han separat” o… “estàvem la mar de bé i ha sigut anar a viure junts i només fem que discutir”. Perquè no és el mateix viure per separat i quedar per anar a sopar, al cinema, a passejar, fer una escapada de cap de setmana que compartir el mateix espai cada dia. Però no només l’espai físic sinó també el psicològic i és llavors quan a vegades arriben les sorpreses.

Cadascú té el seu concepte del que ha de ser la vida en parella en diferents aspectes com ara la zona on anar a viure, el tipus de decoració que tindrà el pis, l’ordre, la neteja, el menjar, les tasques de casa, l’economia, el sexe, l’amor, el romanticisme, l’oci, la família… En aquest sentit pot passar que un dels dos estigui acostumat que a casa els pares li facin tot i quan se’n va amb la parella espera que les coses continuïn igual, o que a un li molesti que l’altre faci pipí amb la porta oberta i no aixequi la tapa, que un dels dos li doni molta importància a l’ordre i la neteja i l’altre no, que un dels dos assumeixi més responsabilitats que l’altre, que gairebé sempre s’hagi d’anar a sopar, dinar o prendre cafè amb la família de l’altre o que un dels dos assumeixi el rol de pare o mare.

La motivació:
Òbviament no tot són dificultats i reptes. Compartir el teu espai vital amb algú que estimes, admires, que et posa, amb qui t’ho passes bé, a qui tens ganes de cuidar és il•lusionant i a l’hora és el motor que permetrà anar superant els reptes i dificultats que tota relació de parella comporta.

Compartir pis i vida permet que surti la nostra essència, la part més íntima, ens despullem davant de l’altre i això implica que es produeixin situacions noves i a vegades estranyes i que ens sorprenguem sobre com reacciona l’altre o fins i tot com reaccionem nosaltres mateixos. No es tracta de posar-se d’acord en tot des del primer dia però si que hem de ser molt conscients que anar a viure amb la nostra parella exigeix espais de comunicació fluïda on es puguin arribar a acords on s’haurà de cedir de manera recíproca.

Si esteu vivint junts i teniu dificultats en el vostre dia a dia des de la Consulta Jove de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i de la Parella i InterPersonal us podem ajudar a resoldre-les. Demaneu-nos una cita!

Dani Valeriano
Psicòleg. Especialitzat en Teràpia sexual
dvaleriano@iesp.cat

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>