“Gatillazo”! Significa que no li agrado?

Alguna vegada has conegut a un noi, heu tontejat, hi ha hagut “química” entre vosaltres, heu arribat al llit i… quan esteu a punt de tenir relacions sexuals, a ell no se li aixeca… ?, o estàs en una relació de parella amb un noi des de fa temps i ell té una mala època i “això” ja no és el que era?

Quan parlem d’aquests temes tendim a pensar que només parlem d’ell, i sovint ens oblidem de la persona que aquest noi té al costat. I m’agradaria dedicar aquest post a aquestes persones que en algun moment han pensat, davant d’un “gatillazo” idees com “uf, ja no li poso tant com abans”, “si no se li aixeca, és que ja no li agrado”, “ui, si no pot tenir una erecció, això vol dir que no li agrada el que veu”, o “clar, no se li aixeca perquè tinc uns quilets de més”.

Segurament davant d’una situació així els protagonistes de l’escena centrin els seus esforços a aconseguir que “això” funcioni, que “s’aixequi” per poder seguir i poder tenir penetració. Doncs bé, a alguns i algunes la insistència us haurà funcionat però probablement la gran majoria en insistir l’únic que haurà fet serà desesperar-vos i posar-vos més nerviosos i nervioses. Però… per què no funciona insistir?

Bé, la resposta és molt senzilla, per simplificar la idea és que no poden funcionar dos “caps” alhora. És a dir, si volem que funcioni el penis no podem pensar amb el cap, hem de sentir amb el cos!

L’erecció és un mecanisme automàtic que funciona si es juga, s’erotitza la situació, s’excita i es diverteix la persona, llavors… funcionarà! Oi que si vols dormir i penses que has de dormir, no et dorms? Doncs igual amb l’erecció, com més es pensi des del cap, menys s’erectarà.

Per tant, si ell no té una erecció no és ni perquè tens uns quilets de més, ni perquè has deixat d’agradar-li, ni perquè no li agrades! Si està al llit amb tu… li agrades!, és fàcil.

Aleshores, si li agrado, per què pot passar?

Si passa de forma puntual, segurament serà:

  • Perquè ell està nerviós
  • Perquè sent pressió per fer-te sentir plaer
  • Perquè es responsabilitza del teu orgasme
  • Perquè en altres situacions ja li havia passat
  • Perquè està més pendent del seu penis que del que està passant
  • Perquè hagi anticipat la situació i tingui por de fallar

Si passa de forma sobtada, continuada i mai abans havia passat, llavors el millor seria consultar amb un expert, primer un metge per descartar qualsevol patologia física, o alguna dificultat cardiovascular, i si es descarta patologia orgànica llavors acudir a un psicòleg o psicòloga expert / a en sexualitat masculina.

Aleshores, què s’ha de fer perquè “s’animi”?

  • Deixar de centrar-se en el penis, ja s’animarà quan deixeu de pensar en ell (penis)
  • No centrar la relació sexual en la penetració (qui diu que la penetració és el més important?)
  • Centrar la trobada sexual en el plaer i en el “ara”
  • I el més important: Divertir-se!

Helena Angel
Psicòloga - Especialista en Teràpia Sexual i de Parella
hangel@iesp.cat@HelenaAL

Article publicat al Blog + que sexo de la Women’s Health

Ràpid, intens i sorprenent

Sexy toys“Ha arribat Nadal al Portal de l’Àngel. Tothom corre al meu costat atrafegat comprant els últims regals per avui a la nit… sempre a última hora, jo inclosa. Primer he d’anar al Zara Home, penso tota enfeinada mentre repasso la llista de regals pendents. Però de cop, em perdo. D’on ve aquella olor? És inevitable girar-me, buscar-ne el rastre. I de cop el localitzo. Guau quin home, mira com corre cap l’H&M, segur que com jo a buscar els últims regals. No sé que és el que m’impulsa, potser l’escalfor que ha començat a néixer dins meu, però de sobte canvio el meu trajecte i començo a perseguir-lo. Pujo les escales darrere seu i ràpidament l’avanço, fregant lleugerament la meva mà amb el seu cos i quan em mira li somric tota coqueta. Sí, ja m’ha vist. Fent com si res vaig a la planta de noies, però no ho puc resistir i giro volta. Què m’està passant? El busco per tota la secció d’homes…

Me’l quedo mirant bocabadada i de cop, com si notés la presència aixeca el cap. Al veurem de nou somriu pícarament, ja li comença a agradar aquest joc, i de cop iniciem una persecució de mirades per tota la planta. A cada mirada sembla que em despulli, a cada minut que passa en tinc més ganes. Veig com comença a encaminar-se cap a la secció de cinturons. N’agafa un, es dóna una volta amb ell al canell i el tiba, comprovant que sigui resistent mentre em mira i em pica l’ullet. Gira cua i agafa els primers pantalons que troba, ni tan sols ha mirat la talla! Em torna a mirar, em somriu i em fa un cop de cap indicant els provadors i sense repensar-s’ho es dirigeix cap allà.

La meva excitació comença a ser palpable, sento que m’han pujat els colors i ràpidament agafo la primera camisa per tenir l’excusa perfecta per entrar als vestidors. N’estic segura? Ni tan sols el conec, però la química que sento és inevitable.

Al fons de tot a mà dreta, veig el cinturó penjat i la porta mig oberta. Començo a entrar, mig amb por per si m’equivoco, hauré entès bé les seves intencions? I de sobte, noto com m’agafa de la cintura i mentre a dins d’una revolada. Em somriu, altre cop aquell maleït somriure, i aquella olor que és molt millor en curtes distàncies. Sense donar-me temps de respirar ni parlar em comença a fer petons mentre discretament, em lliga les mans amb el cinturó. M’aixeca jersei i la camiseta, acariciant-me els pits. Quan veu que tinc els mugrons que frisen per ser tocats, em treu els sostens i comença a pessigar-los. Amb l’altra mà sobre pas entre les meves calcetes i comprova com ja estic més que a to. Ell també, el bulto que noto el delata. Em començo a treure les sabates desesperadament amb els peus. El neguit de si ens enganxaran, fa que les meves ganes augmentin. Quan obro els ulls, m’adono que ell ja s’ha abaixat els pantalons i està preparat, molt ben preparat. M’arranca els meus d’una revolada i m’eleva amb els braços mentre jo el rodejo, encara amb les mans lligades. I allà dins, enmig del batibull d’un vestidor en plenes festes, foto el polvo més ràpid i intens que m’havia pogut imaginar.

Quan acaba es queda uns instants recolzat sobre els meus pits, em baixa i em fa un petó d’aquells de cinema. Ens separem i ens comencem a vestir. El meu somriure d’idiota comença a aparèixer per les comissures dels llavis. Sortim els dos del vestidor com si res hagués passat, em dóna una targeta i em diu “Encantat” i em deixa allà palplantada al mig de l’H&M. No m’ha dit ni el seu nom, però la veritat tampoc és que m’importi massa. M’acaba de fer el regal més sorprenent que segurament tindré aquestes festes.”

Rosa Padrosa
Psicòloga. Especialista en Teràpia Sexual
r.padrosa@interpersonal.cat

Bogeries per amor! Qui no arrisca no guanya?

Alguna vegada t’ha passat alguna d’aquestes frases pel cap?:

  • D’avui no passa, i li declaro tot el que sento!
  • Encara que avui hagi de fer malabars, li donaré una sorpresa i aniré a buscar-lo!
  • Amb el poc temps que portem junts, ens anem a viure junts!
  • Agafo un avió i em planto allí mateix!
  • Ho deixo tot i me’n vaig amb tu!
  • O com deia aquella cançó: “Si tú me dices ven, lo dejo todo…”

Com podeu veure, aquestes i moltes altres, podrien ser exemple de diferents bogeries per amor. La bogeria, allò que et mou, que pot arribar a embriagar-te d’una felicitat immensa (primeres vegades, nervis, papallones…) per dur a terme aquella petita o gran bogeria, pensant en el feliç que et faran aquells moments.

No obstant això, al mateix temps que et fa pujar als núvols, amb tan sols una contra, sigui teva, o una crítica d’algun amic o familiar, poden arribar a posar en dubte de que tan brillant és la idea de cometre aquella bogeria.

Aleshores apareixen els dubtes, s’han de fer? Val la pena? I si l’altra persona no ens correspon? Val més prevenir i no arriscar tant?

Una bogeria representa un punt d’inflexió quan estem buscant l’amor o creiem haver-lo trobat. Es diu que les persones que cometran bogeries per amor o que les han comès són inconscients, persones temeràries, però realment no té per què ser així.

També estem parlant de persones segures de si mateixes, amb una confiança valorable. Per tant, pot ser que se les vegi embogides per cometre aquest tipus d’actes, però també és de valents perquè van disposats a lluitar pel que ells creuen, amb totes les de la llei, sembla que una bogeria no requereixi responsabilitat però és un requisit indispensable perquè les bogeries, encara que sembli per definició que és una acció imprudent, insensata o poc raonable, no és veritat, les persones que cometen aquestes “accions” per amor se les han repensat amb elles mateixes, amb amics, amb confidents, o inclús en fòrums d’Internet fins a haver-li donat tantes voltes que diuen: “Ja sí que sí!”,  i ho tenen més que organitzat havent valorat totes les possibles situacions que puguin succeir durant la bogeria, i les conseqüències que aquestes puguin tenir, siguin negatives o positives.

Si desitgem canviar o avançar en una situació, obtenir un resultat diferent, conèixer una resposta… inevitablement haurem de fer alguna cosa… diferent del que estàvem fent fins al moment, no? Amb això podríem dir que sí que s’han de fer bogeries, però posem una mica el fre.

Per cometre una bogeria s’han de tenir en compte principalment els següents requisits:

  • Tot té uns límits
  • Valora la situació vital de cada persona (edat, recursos…)
  • És indispensable que cada un valori els seus pros i contres davant una decisió
  • Accepta que sempre perdrem, guanyarem o canviarà alguna cosa
  • El resultat no sempre serà positiu, però sí necessari per poder avançar!

Contraindicacions: No confondre bogeria per amor per actes desesperats, cegats per la situació que s’està vivint, sense respectar-nos a nosaltres mateixos.

Per acabar, no se m’acut millor manera que amb un parell de preguntes, alguna vegada has fet alguna bogeria per amor? T’animes a compartir-la?

Anissa Ouali
Psicòloga – Especialista en Teràpia Sexual i de Parella
aouali@iesp.cat@AniOuali

Article publicat al Blog + que sexo de la Women’s Health

Anem a viure junts!

Mixed-Race Couple Holding HandsLes coses ja no són com als anys vuitanta i principis dels noranta on la majoria de parelles que anaven a viure juntes era perquè s’havien casat per seguidament tenir fills. Hem de tenir en compte que en aquella època es considerava “viure en pecat” si no es feia així. No ha passat massa temps i afortunadament les coses han canviat força i ara els joves podem viure una vida compartida en parella sense massa judicis morals encara que no ens casem ni tinguem fills. Simplement perquè volem gaudir de la vida en parella i experimentar coses noves.

El repte:
Però el que segurament no ha canviat tant és el repte que suposa remar el mateix vaixell de manera més o menys sincronitzada tenint en compte que s’ajunten dos móns, dos maneres de pensar i d’actuar diferents. Molts podeu pensar que si la parella ja porta uns anys sortint això d’anar sincronitzats a l’hora de remar pot ser una tasca relativament senzilla perquè ja es coneixen. Tot i així quantes vegades heu sentit que… “portaven 5 anys sortint i al cap de poc d’anar a viure junts s’han separat” o… “estàvem la mar de bé i ha sigut anar a viure junts i només fem que discutir”. Perquè no és el mateix viure per separat i quedar per anar a sopar, al cinema, a passejar, fer una escapada de cap de setmana que compartir el mateix espai cada dia. Però no només l’espai físic sinó també el psicològic i és llavors quan a vegades arriben les sorpreses.

Cadascú té el seu concepte del que ha de ser la vida en parella en diferents aspectes com ara la zona on anar a viure, el tipus de decoració que tindrà el pis, l’ordre, la neteja, el menjar, les tasques de casa, l’economia, el sexe, l’amor, el romanticisme, l’oci, la família… En aquest sentit pot passar que un dels dos estigui acostumat que a casa els pares li facin tot i quan se’n va amb la parella espera que les coses continuïn igual, o que a un li molesti que l’altre faci pipí amb la porta oberta i no aixequi la tapa, que un dels dos li doni molta importància a l’ordre i la neteja i l’altre no, que un dels dos assumeixi més responsabilitats que l’altre, que gairebé sempre s’hagi d’anar a sopar, dinar o prendre cafè amb la família de l’altre o que un dels dos assumeixi el rol de pare o mare.

La motivació:
Òbviament no tot són dificultats i reptes. Compartir el teu espai vital amb algú que estimes, admires, que et posa, amb qui t’ho passes bé, a qui tens ganes de cuidar és il•lusionant i a l’hora és el motor que permetrà anar superant els reptes i dificultats que tota relació de parella comporta.

Compartir pis i vida permet que surti la nostra essència, la part més íntima, ens despullem davant de l’altre i això implica que es produeixin situacions noves i a vegades estranyes i que ens sorprenguem sobre com reacciona l’altre o fins i tot com reaccionem nosaltres mateixos. No es tracta de posar-se d’acord en tot des del primer dia però si que hem de ser molt conscients que anar a viure amb la nostra parella exigeix espais de comunicació fluïda on es puguin arribar a acords on s’haurà de cedir de manera recíproca.

Si esteu vivint junts i teniu dificultats en el vostre dia a dia des de la Consulta Jove de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i de la Parella i InterPersonal us podem ajudar a resoldre-les. Demaneu-nos una cita!

Dani Valeriano
Psicòleg. Especialitzat en Teràpia sexual
dvaleriano@iesp.cat

Gaudint a soles… quan vius en parella

fotolia_1294632Els beneficis de la masturbació són de sobres coneguts: proporciona benestar i relaxació física, ajuda a conèixer la pròpia sexualitat, millora la tonificació del sòl pelvià i pot incrementar l’autoestima (si jo em desitjo, altres persones poden desitjar-me).

Però per portar-la a la pràctica, pot ser necessària certa intimitat. I com gaudir d’un espai privat quan vius en parella? Moltes dones comenten que des que comparteixen habitació i llit, els seus moments d’intimitat han disminuït considerablement. Si abans es masturbaven abans d’anar a dormir, per relaxar-se o per tenir una estona de plaer, ara hi ha una altra persona compartint els llençols. Això passa sobretot en les parelles que se’n van a dormir al mateix temps, però també en aquelles que coincideixen les mateixes hores a casa.

Per a moltes dones, el fet de saber que l’altra persona està a l’altre costat, també els suposa més dificultat per relaxar-se, ja que pensen que les sentiran o les interrompran, com quan eren adolescents. Unes altres, creuen que si viuen en parella, ja no haurien de masturbar-se, ja que seria com una infidelitat. Algunes comenten que “Si estàs bé amb l’altra persona, no hi ha necessitat de masturbar-se”. Doncs bé, això no sempre és així, ja que gaudir d’estones íntimes masturbant-se, proporciona un plaer diferent que tenint relacions sexuals en parella: pots fantasiar de la manera que més t’agradi, no t’importa tant l’aspecte físic d’aquest moment i solament has d’estar pendent de tu. Així que és completament lícit que una dona vulgui gaudir d’ella mateixa, com pot fer-ho un home. Sinó, deixar de masturbar-se per aquesta falta d’espai i temps pot suposar un gran canvi en la seva sexualitat, fet que pot viure’s com una pèrdua.

El que està clar és que aquestes dificultats a l’hora de masturbar-se vivint en parella poden sorgir, però la qüestió és: Com les trampegem? Algunes idees a tenir en compte:

  • Potser sigui una bona opció incorporar la masturbació en altres moments als quals no estaves acostumada (Has provat abans de la migdiada o de bon matí?)
  • Si veus que portes temps sense masturbar-te perquè no has trobat el moment i ho trobes a faltar, programa en quina estona del dia ho faràs. També programem anar al gimnàs i encara que pugui costar al principi… Després sempre s’agraeix, oi?
  • Si la teva parella passa la nit fora (per viatge o perquè ha quedat amb amics), aprofita el moment, segur que dormiràs estupendament.
  • Pot ser que sigui el moment de buscar un al•licient: Has provat alguna joguina eròtica, com els vibradors? Hi ha de totes les grandàries i formes; alguns són tan discrets que pots portar-los on vulguis.
  • Recorda’t a tu mateixa què era el que més t’agrada de masturbar-te i què t’aporta. D’aquesta manera, és més difícil que deixis de fer-ho perquè saps els beneficis que genera en tu.

La sexualitat és una dimensió que hem de cuidar… I l’ideal seria que el nostre plaer no depengués solament d’una altra persona, que per a alguna cosa som tan completes!

Helena Galé
Psicòloga. Especialista en Teràpia Sexual i de Parella
hgale@iesp.cat@SexSapiens

Article publicat al Blog + que sexo de la Women’s Health

Sortir o “fugir” de l’armari amb els pares?

Totes les respostes que estaves buscant per sortir de l’armari amb la família sense embolicar-ho massa pel camí.

La teva mare no s’ho espera i s’emportarà un disgust? El teu pare té creences religioses i al·lucinarà si li dius que ets homosexual? No tens clar si ets bisexual o homosexual? T’entren tots els mals només de pensar en haver de dir-ho? T’imagines la teva sortida de l’armari com un tribunal de la inquisició amb mil preguntes i judicis de valor negatiu? Et sents sola i creus que ningú està vivint una situació semblant? Tens dubtes, els teus amics no et saben donar les respostes que busques i no saps a qui preguntar-li?

Si has contestat que sí a alguna d’aquestes preguntes llavors has arribat a la pàgina correcta. Segueix llegint i descobreix què fer, com dir que ets gai, lesbiana o bisexual i què pot passar quan surtis de l’armari i t’alliberis.

A vegades les situacions que no hem viscut abans ens fan por i és normal no saber què fer amb totes les idees, a vegades molt boges, que ens passen pel cap. Quan ens plantegem sortir de l’armari amb la família, com és una situació nova i la percebem com a potencialment perillosa o negativa, sentim aquesta por, neguit o ansietat. Comencem a anticipar què diran, què faran i quines conseqüències hi haurà. Fins i tot podem pensar que ens castigaran.

Castigar-nos?! Perquè haurien de castigar-nos per ser qui realment som i per estimar a qui estimem? No seria gens just ni coherent, veritat?

Primer de tot cal tenir clara una cosa fonamental: no has de consultar amb ells la teva orientació sexual (o més aviat orientació afectiva, perquè té més a veure amb qui estimem que amb qui ens anem al llit) sinó que els hi has de notificar. Sortir de l’armari és notificar una part molt important de qui som, no és demanar permís. No pots canviar el que ets ni és res dolent no ser heterosexual, per tant, tampoc has de demanar perdó ni dir que intentaràs canviar-ho. No és una malaltia, ni un estil de vida, ni una moda ni una cosa que tu hagis triat. Ets així i punt, i millor que ho comencin a assumir.

La segona idea bàsica que has de saber és que quan ho dius hi ha un cert impacte inicial. No passa res! No t’angoixis! T’ho explico amb un exemple: imagina que un amic et diu que et vol presentar a una altra persona i que quan la veus t’adones que és d’una raça diferent de la teva. Tu no t’ho esperaves i mentalment has de processar la nova informació. Això no vol dir que tu siguis racista, sinó que necessites uns segons per incorporar aquesta nova informació. Amb els pares passa el mateix però multiplicat per deu, ells creien durant molt temps que et coneixien en tots els aspectes de la teva vida i durant un primer moment (que pot durar entre 10 minuts i un parell de setmanes) hauran de modificar la informació que tenien de tu, hauran de canviar al seu cap l’antiga idea que ets heterosexual per la idea d’un fill o filla homosexual o bisexual. Sigues pacient amb els temps de cadascú, a tu també et va costar un temps assumir-ho.

El problema neix quan a partir d’aquest canvi d’idea sobre tu (d’heterosexual a homosexual o bisexual) apareixen dues coses:

  1. Ignorància i dubtes: quan no coneixes una cosa, el teu cap busca automàticament referències mentals (experiències passades, tòpics, coses que has sentit al carrer, a la televisió, coses que has vist per internet, etc.). Recordes que t’he explicat abans que quan t’enfrontes a una cosa desconeguda t’entra un neguit, por o ansietat…? Doncs bé, els teus pares també tenen aquest neguit quan els dius que ets homo o bisexual i busquen respostes intentant clarificar la nova informació que els hi has donat. El problema és que no saben on buscar aquestes respostes i les que troben a vegades estan basades en generalitzacions i estereotips (el que passa a uns pocs es generalitza a tots, normalment de forma negativa).
  2. Generalitzacions i estereotips: les persones tendim a classificar-ho tot i per tant, ells buscaran al seu cap tot allò que tingui a veure amb gai, lesbiana, homosexual, bisexual, etc. I segurament, com vivint en una societat heteronormativa (ets hetero per norma i està millor vist), els vindran al cap estereotips o coses que no són veritat però que es diuen. Aquí el treball que hauràs de fer serà explicar que no ha canviat res, que segueixes sent la mateixa persona, però que t’enamores de persones del teu mateix sexe. Punt, que no es facin embolics.

T’has adonat que el procés que han de fer ells és molt semblant al procés que tu ja has fet per sortir de l’armari? Sí. Sí. El que llegeixes: Els teus pares també han de sortir de l’armari! Un cop entenguin què és l’homosexualitat o la bisexualitat hauran de ser capaços de transmetre aquesta informació a la resta de persones, defensar-te o corregir a les persones que estiguin equivocades. Ara són pares d’una persona homosexual o bisexual. Benvinguts a un club molt especial, el club del respecte i la defensa de la diferència.

Després d’aquest shock inicial s’hauran de fer-se a la idea que ets homo o bisexual i hauran de contrarestar aquestes idees distorsionades sobre què significa ser homosexual o bisexual amb respostes verídiques (ni religioses ni creences populars ni el que diu la veïna), fets reals i científics. Substituiran al seu cap la idea de fill o filla hetero per la de fill o filla no hetero. En realitat, això hauria de ser fàcil si no hi hagués tants malentesos amb el tema.

Et deixo 10 idees bàsiques perquè tinguis clar què dir i com ajudar-los a entendre què ets i què no ets:

  1. Homosexual vol dir que només estimes a persones del teu mateix sexe. Bisexual significa que pots estimar a persones del mateix sexe o del sexe contrari. El que és important és de qui t’enamores no amb qui tens sexe, però és lògic que si t’enamores d’algú, vulguis estar amb aquesta persona en l’àmbit sexual, no?
  2. Bisexual no vol dir estar amb homes i dones a l’hora. Vol dir que t’enamores de la persona independentment de quin sexe tingui.
  3. Ser lesbiana no significa ser masculina i ser gai no significa ser femení, hi ha de tot com a tot arreu.
  4. Ser homosexual no significa que no puguis casar-te o tenir fills. Des de fa anys que ens podem casar i podem tenir fills (però d’altres formes no tradicionals).
  5. Ser homosexual o bisexual no vol dir estar fent res dolent ni res il•legal. La llei catalana i espanyola garanteixen els teus drets i et protegeixen de l’homofòbia.
  6. L’homofòbia és el rebuig a l’homosexualitat, tenir prejudicis en contra i no entendre què significa. Si creus que els teus pares són homòfobs el primer que has de fer és clarificar amb ells què significa ser homosexual o bisexual, però sobretot has de tenir clar fins a on arriba la teva responsabilitat. La teva responsabilitat és notificar el que ets per viure més lliure, amb més tranquil•litat i per no haver d’amagar-te, però si ells no ho accepten, no ho entenen o no ho volen respectar, són ells els que tenen un problema (que se’n diu homofòbia), no tu.
  7. Encara que sentis que estàs passant per això en soledat, has de saber que gairebé una persona de cada deu també és homosexual o bisexual. Totes han hagut de fer el mateix procés que tu. Som molts i encara que tots som diferents i tenim la nostra forma de viure, de ser i d’estimar, pots trobar molta gent amb la qual compartir aquesta experiència d’assumir la pròpia orientació sexual i la sortida de l’armari.
  8. No siguis impacient, els teus pares necessiten el seu temps per entendre-ho. Sempre els pots convidar a venir a una sessió de teràpia familiar amb tu i si vols nosaltres els expliquem què significa ser homosexual o bisexual i què no significa.
  9. Digues-ho quan et sentis amb la suficient seguretat per fer-ho però tampoc no estiguis donant-li voltes al cap de forma indefinida en espiral. Agafa aire i notifica-ho com et sentis més còmode: “m’agraden les noies / els nois”, “sóc lesbiana / gai / bisexual”, “m’he enamorat d’una persona del meu sexe”, etc. No hi ha una fórmula màgica per dir-ho, el truc està en dir-ho de forma natural i sincera. Sentiràs com t’alliberes d’un pes enorme que et feia sentir una persona estranya que havia d’ocultar-se dels altres. T’adonaràs que qui t’estima et respectarà per qui ets. I si algú no ho fa, no serà per la teva culpa.
  10. Sobretot, no sentis vergonya per ser qui ets i per estimar a qui estimes. No hi ha res vergonyós en ser homosexual o bisexual!

Paula Alcaide
Psicòloga. Especialitzada en homosexualitat i bisexualitat
p.alcaide@iesp.cat – @paulalcaide

Què em passa que no entra…?

VaginismeEts incapaç de posar-te un tampó perquè no entra? Quan tens relacions sexuals no pots aconseguir la penetració? Tens dolor durant o mentre fas el coit? Poses excuses o evites mantenir relacions sexuals perquè no t’entra? Sents com si la teva vagina es tanqués? Tens por al sexe amb penetració? La teva ginecòloga no ha pogut acabar la visita per la impossibilitat d’explorar-te?

Si t’has sentit identificada amb alguna d’aquestes situacions, benvinguda i tranquil•la, no estàs sola, moltes noies es troben en la mateixa situació que tu i han trobat la solució a aquestes dificultats. Com? Anem per parts, primer de tot posem-li nom al que està succeint:

Quan sentim dolor durant les nostres relacions sexuals parlem tècnicament de disparèunia, i en algunes ocasions pot desembocar en un vaginisme, ja que tendim a evitar aquelles situacions que ens provoquen mal. El vaginisme és la contracció involuntària de la musculatura vaginal impedint la penetració, ja sigui d’un dit, d’un tampó o del penis. Aquesta impossibilitat crea molt malestar a la persona que la pateix (i a la seva parella) afectant la seva qualitat de vida de forma important, i pot derivar amb altres disfuncions sexuals com la falta de desig sexual, per exemple.

Moltes noies triguen molt temps a consultar-ho amb un especialista, sigui per vergonya o por, perquè creuen que són les úniques a les quals els hi passa, perquè no saben ben bé a on anar, o simplement perquè no els genera “cap malestar” fins al moment que busquen un embaràs i necessiten, evidentment, la penetració en el seu joc sexual.

La majoria de casos de vaginisme tenen com a causa principal aspectes psicològics, però el treball en equip és fonamental, per aquest motiu és possible que en algun moment del procés es recomani una visita ginecològica i/o de fisioteràpia, per a treballar l’aspecte més orgànic.

L’experiència ens demostra que les emocions estan estretament lligades amb la nostra activitat sexual i exerceixen un paper molt important. Les pors irracionals, l’ansietat, la depressió, alguna preocupació amb el nostre aspecte físic, complexos, la por a l’embaràs o a contraure alguna malaltia o infecció de transmissió sexual, haver patit algun tipus d’abús o agressió sexual, dificultats amb la intimitat o en la relació de parella, entre moltes d’altres coses, poden ser l’origen d’aquestes dificultats.

L’educació que hem rebut també hi juga un paper important. Mites i falses creences entorn de la nostra sexualitat, aspectes morals (què està bé i què no està bé) o el desconeixement del nostre cos, entre d’altres, poden influir també en el manteniment del vaginisme.

Iceberg Vaginisme CJLa metàfora de l’iceberg ens serveix moltes vegades a consulta per esquematitzar de forma visual el que està passant i entendre’n l’origen que ens guiarà cap a la solució. Imaginem un iceberg, on la punta que sobresurt de l’aigua seria el símptoma visible, en aquest cas el vaginisme o la disparèunia. El que queda a sota l’aigua, que no veiem a simple vista, i que és el que sustenta i aguanta a l’iceberg (el símptoma), conté tots aquells aspectes sobre els quals haurem de treballar: pors diverses, complexos, mites i falses creences entorn de la penetració i la sexualitat en general, inseguretats…, per tal de solucionar-ho.

Has identificat que s’amaga sota l’aigua del teu iceberg?

El vaginisme té solució. Si sola no te’n surts, no ho dubtis i demana ajuda.

Mariona Busto
Psicòloga. Especialista en Teràpia Sexual i de Parella
mbusto@iesp.cat - @marionabusto

Benvinguts a la Consulta Jove

Benvinguts a la Consulta JoveEstem molt contentes i contents de poder inaugurar el blog de la Consulta Jove! Segurament alguns i algunes de vosaltres sabreu qui som i què fem, però per a aquelles persones que encara no ens coneixeu, creiem que per començar el millor és fer-ho des del principi.

Què és la Consulta Jove?

La Consulta Jove és un projecte, amb gairebé 10 anys de trajectòria, que pretén oferir un servei únic i pioner a Catalunya, es tracta d’oferir atenció psicològica a persones entre 18 i 26 anys, joves, estudiants, que tinguin baixos ingressos i que necessitin un assessorament psicològic. Aquesta atenció psicològica no consisteix en un consultori, ni en una orientació, és un servei de teràpia, amb tots els ets i uts. Només hi ha una particularitat, el preu. Aquest és significativament inferior a qualsevol altre servei de teràpia psicològica en un centre privat.

Està vinculada a algun centre?

Sí! La Consulta Jove és un projecte ubicat i becat per l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella i InterPersonal, psicologia, benestar i salut.

Qui en forma part?

La Consulta Jove, en tant que dirigida a joves, està coordinada i gestionada per l’equip de joves de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella i InterPersonal. Aquest fet no és casual, considerem que entre joves ens entenem millor, per la proximitat dels moments vitals entre terapeuta i pacient, per probablement moure’ns en ambients similars, etc. (som psicòlegs i psicòlogues, però també joves i persones!).

Quins serveis oferim?

Teràpia individual, això significa que podem ajudar-te si estàs patint alguna de les següents situacions, entre d’altres:

  • Si estàs més desanimat/desanimada del que és habitual
  • Si et sents insegur o insegura
  • Si tens ansietat
  • Si no saps com sortir de l’armari o no acceptes la teva orientació sexual
  • Si acabes de passar per una ruptura de parella i no saps ni per on començar
  • Si estàs passant per una situació de pèrdua (dol)

Si les teves dificultats són de dos, també oferim teràpia de parella:

  • Si sentiu que no parleu el mateix idioma
  • Si teniu discussions que no acaben mai
  • Si hi ha hagut una infidelitat
  • Si la monotonia s’ha apoderat dels vostres dies
  • Si fa poc que esteu vivint junts i no acabeu d’encaixar

I per últim, el servei de teràpia sexual, si el sexe és el que no va bé, podem ajudar-te si tens:

  • Dificultats per arribar a l’orgasme
  • Dificultats per a controlar l’ejaculació (ejaculació precoç)
  • Dificultats per a aconseguir l’erecció (disfunció erèctil)
  • Falta de desig (masculí o femení)
  • Dolor en les relacions sexuals amb penetració vaginal (disparèunia)
  • Penetració vaginal dificultosa o impossible (vaginisme)

I per què un blog?

La veritat és que ens venia de gust! Tenim moltes ganes d’ajudar i de compartir reflexions, per tant, amb aquest post inaugurem el que serà el blog de la Consulta Jove, on cada mes publicarem 2 post nous, relacionats amb les temàtiques que tractem.

Esperem que us sembli interessant i ho compartiu a les vostres xarxes socials, i sobretot, si voleu que tractem algun tema que us interessi en especial, només ens ho heu de dir!

Missatge dirigit directament a tu: Si no ens coneixies ara ja saps qui som i què fem! I per tant… si en algun moment necessites visitar-nos ja saps on trobar-nos.

Per últim, com nosaltres ens dediquem a l’ajuda i al suport emocional i psicològic, et demanarem un favor: ajuda’ns a que els teus amics i amigues també ens coneguin, potser tu no necessites la nostra ajuda, però compartint sempre pots ajudar a algú que sí que la necessiti.

Amb tot el nostre afecte,

L’equip de la Consulta Jove