Sortir o “fugir” de l’armari amb els pares?

Totes les respostes que estaves buscant per sortir de l’armari amb la família sense embolicar-ho massa pel camí.

La teva mare no s’ho espera i s’emportarà un disgust? El teu pare té creences religioses i al·lucinarà si li dius que ets homosexual? No tens clar si ets bisexual o homosexual? T’entren tots els mals només de pensar en haver de dir-ho? T’imagines la teva sortida de l’armari com un tribunal de la inquisició amb mil preguntes i judicis de valor negatiu? Et sents sola i creus que ningú està vivint una situació semblant? Tens dubtes, els teus amics no et saben donar les respostes que busques i no saps a qui preguntar-li?

Si has contestat que sí a alguna d’aquestes preguntes llavors has arribat a la pàgina correcta. Segueix llegint i descobreix què fer, com dir que ets gai, lesbiana o bisexual i què pot passar quan surtis de l’armari i t’alliberis.

A vegades les situacions que no hem viscut abans ens fan por i és normal no saber què fer amb totes les idees, a vegades molt boges, que ens passen pel cap. Quan ens plantegem sortir de l’armari amb la família, com és una situació nova i la percebem com a potencialment perillosa o negativa, sentim aquesta por, neguit o ansietat. Comencem a anticipar què diran, què faran i quines conseqüències hi haurà. Fins i tot podem pensar que ens castigaran.

Castigar-nos?! Perquè haurien de castigar-nos per ser qui realment som i per estimar a qui estimem? No seria gens just ni coherent, veritat?

Primer de tot cal tenir clara una cosa fonamental: no has de consultar amb ells la teva orientació sexual (o més aviat orientació afectiva, perquè té més a veure amb qui estimem que amb qui ens anem al llit) sinó que els hi has de notificar. Sortir de l’armari és notificar una part molt important de qui som, no és demanar permís. No pots canviar el que ets ni és res dolent no ser heterosexual, per tant, tampoc has de demanar perdó ni dir que intentaràs canviar-ho. No és una malaltia, ni un estil de vida, ni una moda ni una cosa que tu hagis triat. Ets així i punt, i millor que ho comencin a assumir.

La segona idea bàsica que has de saber és que quan ho dius hi ha un cert impacte inicial. No passa res! No t’angoixis! T’ho explico amb un exemple: imagina que un amic et diu que et vol presentar a una altra persona i que quan la veus t’adones que és d’una raça diferent de la teva. Tu no t’ho esperaves i mentalment has de processar la nova informació. Això no vol dir que tu siguis racista, sinó que necessites uns segons per incorporar aquesta nova informació. Amb els pares passa el mateix però multiplicat per deu, ells creien durant molt temps que et coneixien en tots els aspectes de la teva vida i durant un primer moment (que pot durar entre 10 minuts i un parell de setmanes) hauran de modificar la informació que tenien de tu, hauran de canviar al seu cap l’antiga idea que ets heterosexual per la idea d’un fill o filla homosexual o bisexual. Sigues pacient amb els temps de cadascú, a tu també et va costar un temps assumir-ho.

El problema neix quan a partir d’aquest canvi d’idea sobre tu (d’heterosexual a homosexual o bisexual) apareixen dues coses:

  1. Ignorància i dubtes: quan no coneixes una cosa, el teu cap busca automàticament referències mentals (experiències passades, tòpics, coses que has sentit al carrer, a la televisió, coses que has vist per internet, etc.). Recordes que t’he explicat abans que quan t’enfrontes a una cosa desconeguda t’entra un neguit, por o ansietat…? Doncs bé, els teus pares també tenen aquest neguit quan els dius que ets homo o bisexual i busquen respostes intentant clarificar la nova informació que els hi has donat. El problema és que no saben on buscar aquestes respostes i les que troben a vegades estan basades en generalitzacions i estereotips (el que passa a uns pocs es generalitza a tots, normalment de forma negativa).
  2. Generalitzacions i estereotips: les persones tendim a classificar-ho tot i per tant, ells buscaran al seu cap tot allò que tingui a veure amb gai, lesbiana, homosexual, bisexual, etc. I segurament, com vivint en una societat heteronormativa (ets hetero per norma i està millor vist), els vindran al cap estereotips o coses que no són veritat però que es diuen. Aquí el treball que hauràs de fer serà explicar que no ha canviat res, que segueixes sent la mateixa persona, però que t’enamores de persones del teu mateix sexe. Punt, que no es facin embolics.

T’has adonat que el procés que han de fer ells és molt semblant al procés que tu ja has fet per sortir de l’armari? Sí. Sí. El que llegeixes: Els teus pares també han de sortir de l’armari! Un cop entenguin què és l’homosexualitat o la bisexualitat hauran de ser capaços de transmetre aquesta informació a la resta de persones, defensar-te o corregir a les persones que estiguin equivocades. Ara són pares d’una persona homosexual o bisexual. Benvinguts a un club molt especial, el club del respecte i la defensa de la diferència.

Després d’aquest shock inicial s’hauran de fer-se a la idea que ets homo o bisexual i hauran de contrarestar aquestes idees distorsionades sobre què significa ser homosexual o bisexual amb respostes verídiques (ni religioses ni creences populars ni el que diu la veïna), fets reals i científics. Substituiran al seu cap la idea de fill o filla hetero per la de fill o filla no hetero. En realitat, això hauria de ser fàcil si no hi hagués tants malentesos amb el tema.

Et deixo 10 idees bàsiques perquè tinguis clar què dir i com ajudar-los a entendre què ets i què no ets:

  1. Homosexual vol dir que només estimes a persones del teu mateix sexe. Bisexual significa que pots estimar a persones del mateix sexe o del sexe contrari. El que és important és de qui t’enamores no amb qui tens sexe, però és lògic que si t’enamores d’algú, vulguis estar amb aquesta persona en l’àmbit sexual, no?
  2. Bisexual no vol dir estar amb homes i dones a l’hora. Vol dir que t’enamores de la persona independentment de quin sexe tingui.
  3. Ser lesbiana no significa ser masculina i ser gai no significa ser femení, hi ha de tot com a tot arreu.
  4. Ser homosexual no significa que no puguis casar-te o tenir fills. Des de fa anys que ens podem casar i podem tenir fills (però d’altres formes no tradicionals).
  5. Ser homosexual o bisexual no vol dir estar fent res dolent ni res il•legal. La llei catalana i espanyola garanteixen els teus drets i et protegeixen de l’homofòbia.
  6. L’homofòbia és el rebuig a l’homosexualitat, tenir prejudicis en contra i no entendre què significa. Si creus que els teus pares són homòfobs el primer que has de fer és clarificar amb ells què significa ser homosexual o bisexual, però sobretot has de tenir clar fins a on arriba la teva responsabilitat. La teva responsabilitat és notificar el que ets per viure més lliure, amb més tranquil•litat i per no haver d’amagar-te, però si ells no ho accepten, no ho entenen o no ho volen respectar, són ells els que tenen un problema (que se’n diu homofòbia), no tu.
  7. Encara que sentis que estàs passant per això en soledat, has de saber que gairebé una persona de cada deu també és homosexual o bisexual. Totes han hagut de fer el mateix procés que tu. Som molts i encara que tots som diferents i tenim la nostra forma de viure, de ser i d’estimar, pots trobar molta gent amb la qual compartir aquesta experiència d’assumir la pròpia orientació sexual i la sortida de l’armari.
  8. No siguis impacient, els teus pares necessiten el seu temps per entendre-ho. Sempre els pots convidar a venir a una sessió de teràpia familiar amb tu i si vols nosaltres els expliquem què significa ser homosexual o bisexual i què no significa.
  9. Digues-ho quan et sentis amb la suficient seguretat per fer-ho però tampoc no estiguis donant-li voltes al cap de forma indefinida en espiral. Agafa aire i notifica-ho com et sentis més còmode: “m’agraden les noies / els nois”, “sóc lesbiana / gai / bisexual”, “m’he enamorat d’una persona del meu sexe”, etc. No hi ha una fórmula màgica per dir-ho, el truc està en dir-ho de forma natural i sincera. Sentiràs com t’alliberes d’un pes enorme que et feia sentir una persona estranya que havia d’ocultar-se dels altres. T’adonaràs que qui t’estima et respectarà per qui ets. I si algú no ho fa, no serà per la teva culpa.
  10. Sobretot, no sentis vergonya per ser qui ets i per estimar a qui estimes. No hi ha res vergonyós en ser homosexual o bisexual!

Paula Alcaide
Psicòloga. Especialitzada en homosexualitat i bisexualitat
p.alcaide@iesp.cat – @paulalcaide

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>